Ens vols conèixer millor ? – La Rebeca

Em dic Rebeca i fa 3 anys que treballo com a tècnica lingüista d’anglès a la UPC. Primer de tot, vull aclarir que sóc més simpàtica del que semblo en aquesta foto que va sortir a El País el 16 de desembre.

This is my story…
Vaig néixer a Anglaterra a finals dels anys setanta, de pare anglès i mare navarresa,  i vaig arribar a Barcelona a principis dels noranta. La meva carrera professional sempre ha estat lligada a la traducció: és el que vaig estudiar a la universitat i al que m’he dedicat des que em vaig llicenciar. Les meves llengües de treball principals són l’anglès, el català i el castellà, encara que algun dia no gaire llunyà espero poder treure profit dels meus coneixements de francès, alemany i portuguès.
Em vaig presentar al concurs públic per treballar com a tècnica lingüista a la UPC després d’uns anys com a traductora autònoma perquè em semblava una bona oportunitat per especialitzar-me en l’àmbit acadèmic i científic. Finalment, les oportunitats que m’ha donat treballar al Servei de Llengües i Terminologia han estat molt més profundes i enriquidores.
Per posar només un parell d’exemples, al llarg d’aquests 3 anys, he passat de la ignorància més absoluta sobre la terminologia UPC a convertir-me en una veritable experta trilingüe en educació superior (per als que us quedeu a la casa, recordeu que en anglès vice-rector va amb minúscula i amb guionet, en català s’escriu junt amb una r i en castellà amb dues). M’ha passat una cosa semblant amb els articles de recerca en anglès: gràcies a la feina infatigable del meu cap, he guanyat molta seguretat a l’hora de revisar l’anglès d’articles científics altament especialitzats, que per a una persona de lletres pures no són poca cosa, us ho puc assegurar. A més, cada dia he après alguna cosa nova dels meus companys, que no només són uns veritables professionals lingüístics i organitzatius sinó que tenen una qualitat humana extraordinària (i que consti que no ho dic per peloteo, sinó que realment ho sento així).
Fa uns mesos vaig rebre una beca de mobilitat per comprovar in situ el treball que realitza el centre de llengües de la Universitat de Purdue a Indiana, Estats Units, considerat un dels més prestigiosos del món. Vaig tornar amb moltes ganes d’implementar a la UPC els coneixements adquirits sobre serveis i recursos innovadors, tutories personalitzades i tallers per a la comunitat universitària orientats a millorar les capacitats d’escriptura en anglès. En els últims temps, he posat en pràctica aquests coneixements en forma de tutories d’escriptura de material docent en anglès per a membres del PDI.

But then, suddenly…
El dia 16 de desembre em van comunicar que el meu nom és en una llista de treballadors que hem d’anar al carrer en algun moment no definit entre el 31 de gener i el 21 de febrer de 2012. Per què? Doncs, segons m’han explicat, perquè tinc un contracte d’interina i treballo als Serveis Generals…
Em considero una persona positiva i optimista, i tant de bo que l’estalvi del meu sou i el del 23 % de la plantilla de PAS de la UPC i d’un nombre indefinit de PDI contribueixi a construir i garantir una universitat d’excel•lència, innovadora i sostenible. Però quan miro cap al Rectorat sento el mateix que quan miro cap a la nostra classe política: pessimisme, perquè sembla que els que han contribuït a crear l’actual situació econòmica —amb un dèficit de 100 milions d’euros en el cas de la UPC— són els mateixos que tenen la tasca de resoldre-la.
Davant de la situació actual em pregunto diverses coses:
1. Si s’ha de fer fora a 306 treballadors del PAS i un nombre indefinit de professors en els pròxims mesos, podem confiar que aquests acomiadaments es faran basant-se en uns principis que garanteixin l’excel•lència, la transparència i la sostenibilitat de la UPC?
2. O potser es basaran en l’amiguisme, en el nepotisme i en el principi de desfer-se dels que surt més barat acomiadar?
3. Ens acomiaden als treballadors de base perquè els de dalt puguin mantenir els seus elevats sous i privilegis?
4. Per què la Gerència no practica el que predica i els seus membres no es rebaixen els sous?
5. Com s’ha gestionat en els últims anys una universitat tan prestigiosa com la UPC per arribar a aquesta situació de dèficit tan greu? Què s’ha fet malament? Quines persones en són responsables i quan es depuraran aquestes responsabilitats?
Aprofito per enviar molts ànims i desitjar molta força tant als companys que es queden com als que marxen o van marxar l’any passat.
Gràcies, Save UPC, per aquesta oportunitat d’explicar una mica el meu pas per la UPC i tant de bo que aconseguiu el vostre objectiu de salvar la UPC i que un dia torni a ser una universitat pública i de qualitat.