Sobre la no-violència
Fem pública una opinió que ens ha arribat a SaveUPC.
Demà molts de nosaltres ens afegirem a la vaga general. És el nostre dret i ho farem pels drets de tothom: els que fem vaga i els que no, els nostres fills i filles, pares i mares; treballadors presents, futurs i passats.
Però aquesta vaga no és només una vaga laboral: és una vaga SOCIAL. No ens queixem només de la reforma laboral. Ens queixem d’un model de societat que no ens agrada, del qual la realitat laboral n’és només una imatge.
N’hi haurà de tots colors però, desgraciadament, hi ha una idea de la qual no se’n sent a parlar: la NO-VIOLÈNCIA.
No és possible contruir una societat per a tohom sense tothom, i no és possible construir una societat no violenta amb violència. El fi mai no justifica els mitjans: els mitjans també són el fi.
L’endemà tothom dirà que són grups minoritaris, que no tenien res a veure amb ells. Però avui ningú no en parla, i demà se’ls deixarà fer. PROU. Prou d’aquesta hipocresia. Cal dir NO.
La violència és opressió, d’una banda i d’una altra. Ens ataquen: ENS DEFENSEM. I ATAQUEM. Però les nostres armes no han de ser les seves: les nostres armes són l’educació, i no l’adoctrinament; la raó, i no el dogma; l’EXEMPLE, i no la política.
Per això vull demanar a tothom que especialment demà no toleri CAP ACCIÓ OPRESSIVA, cap acció que menyspreï els drets dels compayns i companyes. I TOTS som companys/es en aquest món.
Posted on 28/03/2012, in Més enllà de la UPC. Bookmark the permalink. 2 comentaris.
save UPC 
El debat de la violència és força interessant. I com a principi jo també estic en contra de la violència. Però no puc acceptar que totes les violències són iguals o que totes les violències no estan justificades. Jo crec que sí hi ha violències justificades. Més enllà de si és un mètode de lluita efectiu o no. El problema està en definir que és violent i què no, i on està el límit.
Sembla mentida quantíssima raó portaven les teves paraules 24h. abans dels successos del 29M. Majoritàriament va ser una jornada pacífica i reivindiativa, però els mitjans i la pèssima gestió de les forces de inseguretat ens ha fet veure només els actes violents.
Tal com t’ho proposes, estic d’acord en respondre desde la calma més pacífica i la intel·ligència, des de la raó i des del diàleg. Però ACTUEM i RESPONGUEM !!